El Reglament

El veritable líder sempre està dirigit.

El preu de la grandesa és la responsabilitat.

Preàmbul

La presentació de candidatures tant a les eleccions al parlament de Catalunya com a les eleccions municipals, en la formulació actual que presenten els partits tradicionals, impossibilita l’emergència de lideratges que connectin de forma directa i ferma els representants escollits amb el cos d’electors i la seva voluntat política. El gran impediment és la constitució i el poder de decisió de les estructures orgàniques de partit, les quals decideixen la composició de les llistes de candidatura sense que aquestes responguin a cap interès que no sigui la reproducció d’aquestes mateixes estructures partidistes. Per tal de solucionar aquesta manca de capacitat de transmissió de la voluntat de la ciutadania sense el filtre partidista orgànic, Nova Política / Nova Primàries desenvolupa aquest reglament com la norma per a la construcció de les seves llistes. El reglament d’elecció dels candidats per primàries i de construcció i funcionament de la candidatura representa l’eix central de l’activitat de Nova Política / Nova Primàries en la mesura que el seu naixement va respondre a aquesta missió que és superar el preu del sectarisme de les estructures del partit tradicional, i connectar directament líders i ciutadans. El text que es presenta, doncs, s’inscriu en aquest marc d’enfortiment democràtic, de transmissió del poder tan directa com sigui possible de baix a dalt, i de realització plena de la voluntat dels ciutadans de Catalunya que volen la independència del seu país.

Cal fer esment que Nova Política és l’associació d’aquest moviment i l’encarregada d’organitzar els processos de primàries, vetllar pel compliment d’aquest reglament i garantir els drets i obligacions de tots els participants en totes les fases de construcció de la candidatura; i Nova Primàries és l’instrument legal que es fa servir per a concórrer a les eleccions, i el que eventualment rebrà els drets electorals i les subvencions públiques segons allò que estableix la llei de partits. Per això anomenem a l’ens organitzador de la candidatura política amb la forma dual Nova Política / Nova Primàries.

Tenint en compte l’anterior, els principals objectius d’aquest reglament són els següents: enfortir el sistema de drets i responsabilitats dels participants en el projecte de Nova Política / Nova Primàries , disminuir els nivells d’ambigüitat d’aquest sistema, impulsar la unificació de criteris en l’organització dels processos de primàries, definir millor la relació entre tots els seus òrgans, i facilitar l’atracció en els afers polítics d’individus capaços i, consegüentment, possibilitar l’emergència d’uns lideratges forts capaços de cohesionar el cos social català i els seus representants per fer efectiu el projecte polític de la independència. Resultat de tot això és la nova estructura del reglament, més sistemàtica i detallada, i que el divideix en un títol preliminar i cinc títols d’articulat.

El Títol Preliminar, de les disposicions generals, conté diversos principis i preceptes generals relatius als actors i a l’organització dels processos de primàries, i a l’objecte i àmbit d’aplicació i interpretació d’aquesta norma.

El Títol Primer regula els procediments d’elecció i ordenament dels candidats per a la construcció de les llistes de les candidatures que concorreran en nom de Nova Política / Nova Primàries. Atès el principi que l’objectiu principal de Nova Política / Nova Primàries és la recerca de líders nacionals per fer la independència, el sistema de votació del nou reglament proposa de connectar tan directament i ràpida com sigui possible els electors amb els electes (diputats o regidors). Per aquest motiu, les llistes que es construeixen són les mateixes que les quatre demarcacions electorals que la llei estableix, Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona, i en un procediment d’una sola votació que ordena de més vots a menys vots els candidats. No s’ha contemplat la subterritorialització en la construcció de les llistes per sota de la circumscripció electoral oficial (Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona), ni fer dues o més voltes per ordenar els candidats al tipus de llista de demarcació que obliga la llei electoral. Si la circumscripció electoral legal fos més petita, en vegueries, per exemple, les llistes de les primàries s’adaptarien a aquestes circumscripcions de vegueria. I si, com el sistema anglès, només hi hagués circumscripcions uninominals, les eleccions de primàries serien per aquestes circumscripcions uninominals. El principi rector que contempla el reglament és l’associació tan directa com sigui possible entre cos d’electors i representants a la circumscripció. Per això el vot s’associa a la demarcació establerta a la llei oficial, la qual estableix l’àmbit territorial d’elecció del diputat.

Amb la nova proposta l’elector (ciutadà que es registra en el cens) té molt clar i de forma molt entenedora com amb el seu vot (múltiple d’uns quants candidats) podrà construir la llista de la circumscripció, que serà l’oficial. Amb el seu vot en una volta, veurà construïda directament la llista que es presentarà a les eleccions. Aquesta claredat protegeix millor els drets i les responsabilitats dels electors. El seu vot és quantitatiu directe. El procediment d’elecció i ordenament dels candidats dins del reglament és percebut clarament per tots els actors involucrats: electors registrats, candidats, organitzadors (Associació Nova Política), altres associacions, altres partits polítics si es fa una coalició, i ciutadans que sabran que la construcció de la llista dirigeix tan directament com és possible la voluntat global dels electors de circumscripció en l’ordenament de la llista dels candidats.

Per tal de facilitar el coneixement dels candidats, es contempla una campanya de primàries de sis mesos com a mínim en una convocatòria ordinària a les eleccions al parlament, i amb la voluntat que els candidats tinguin temps de fer-se conèixer.

En l’àmbit polític i de construcció nacional, amb aquest procediment es vol poder trobar, dels més de cinc milions i mig de ciutadans amb dret a vot al Principat, un mínim de seixanta-vuit diputats amb sentit nacional global que declarin la independència, i que cadascú d’ells senti la responsabilitat de dur tot el país al damunt. Així per exemple, un diputat nascut a Alcanar, que hagi estat escollit a la demarcació de Tarragona, ha de sentir i transmetre que representa a un ciutadà de Vielha o de Portbou. Es necessita un tipus de candidat obert mentalment a tot el país, el qual és legalment obligat a presentar-se per una de les quatre demarcacions, però que sent que representa tot el país, vingui d’on vingui.

La recerca de líders nacionals és un imperatiu i, per això, la connexió ha de ser tan directa com sigui possible entre els electors i les demarcacions oficials. Nova Política / Nova Primàries entén que calen líders nacionals, que vol dir que tots i cadascun d’ells, i no només un, han d’estar convençuts que Nova Política / Nova Primàries el podria obligar a ser candidat a la presidència de la Generalitat, i no només a ser representant d’un territori particular. El tipus d’home o dona que se cerca és la de possible líder que li demanen de posar-se al davant i que no pot negar-s’hi. Sent conscients que tot mecanisme té els seus pros i contres, el sistema de votació de les primàries prioritza fer la independència, no representar el territori, i, per tant, es busca una tipologia de mentalitat de les persones que han de ser escollides. Aquests raonaments previs, i atesa l’experiència acumulada, són els que han fet decidir que el procediment d’elecció de candidats s’adapti tan directament com sigui possible a les circumscripcions legals, bo i acceptant les mancances d’altra naturalesa.

El Títol Segon regula la construcció i el funcionament de la candidatura que concorrerà a les eleccions en nom de Nova Primàries a Catalunya. El principi que guia l’organització i funcionament d’aquesta és el sentit de responsabilitat dels candidats escollits. El fet més rellevant d’aquest capítol és que un cop establertes les llistes, els candidats més votats de les mateixes es constitueixen en un òrgan executiu per a la presa de decisions per a tota la candidatura durant les fases de precampanya i campanya electorals. Respectant el valor de la resta dels candidats, la constitució d’una executiva que es faci responsable de la presa de decisions respon a la necessitat de l’exercici de la responsabilitat. Això encara és més necessari en un escenari de dificultat i fracàs, es defineixi aquest com es defineixi, que no pas en un escenari d’èxit. La responsabilitat dels fracassos en un projecte d’acció col·lectiva ha de tenir noms i cognoms, i és per això que si aquests són el desenllaç final, la responsabilitat política que se’n deriva només pot recaure en els actors o òrgans que les han dut a terme. I és per això que la constitució d’una executiva que prengui decisions deriva del camp de l’exercici del poder i de la responsabilitat associada. No es tracta, doncs, tant de permetre de fer per un grup concret i definit de persones, candidats en aquest cas, sinó del preu que han de pagar si els resultats no són els esperats, sent principalment aquest preu l’assumpció de la responsabilitat en l’exercici del poder. Aquesta perspectiva té un contrast empíric nacional irrefutable que és el fet que els polítics actuals que ocupen les institucions de Catalunya no assumeixen cap responsabilitat de les decisions que prenen.

Aquest títol contempla la creació d’òrgans de control polític a l’executiva de la candidatura com són les assemblees de candidats i del cos d’electors, les quals assumeixen el deure i la responsabilitat de fiscalitzar l’exercici polític de l’executiva a través de polítiques de posicionament i de comunicació. L’element democràtic d’aprovació o desaprovació mitjançant votacions és un dels mecanismes més importants que aquests òrgans tenen a disposició.

El Títol Tercer estableix la constitució del grup de membres electes com l’òrgan institucional de la candidatura de Nova Política / Nova Primàries, però també regula l’equilibri de poder polític que hi ha d’haver entre el grup d’electes que opera a les institucions polítiques oficials i la comunitat política de Nova Política / Nova Primàries que opera fora d’elles. Aquest equilibri de poder comença amb el repartiment equitatiu dels recursos econòmics entre ambdós òrgans. L’equilibri de poder s’estableix també en la capacitat que Nova Política / Nova Primàries té de fiscalitzar l’exercici polític del grup d’electes, en el dret de ser informat regularment i tantes vegades com sigui menester i en la capacitat d’emetre posicionaments polítics tant de la situació política general com de la mateixa acció política del grup de membres electes. Finalment, s’introdueix un capítol que regula el mecanisme de revocació de membres electes. Aquest mecanisme es constitueix com un procediment de control màxim sobre el diputat o regidor, que pot resultar en la demanda de renunciar a la seva condició de membre electe, després d’un procés d’escrutini de la seva acció política davant de tota la comunitat de Nova Política / Nova Primàries.

Dins d’aquest capítol es contempla la no limitació de mandats dels membres electes. Aquesta possibilitat respon a dues raons de base política. La primera és que la limitació de mandats lleva un dret a l’elector que construeix les llistes, i al ciutadà general com a derivada, que creu que un candidat i ja diputat o regidor l’ha de poder continuar representant perquè el valora com una persona vàlida políticament. En aquest sentit, no es tracta tant de limitar el dret del membre electe de repetir perquè es considera que la repetició va contra la pluralitat de la participació, derivant en un possible abús de posició, sinó de garantir un dret als electors i ciutadans, que és el de voler continuar confiant en un candidat ja electe. Aquest dret de l’elector i de possibilitat del membre electe, no limita l’obligació que, en cada contesa electoral, cadascun dels membres electes hauran de tornar a passar per un procés de primàries (cada quatre anys com a mínim). Aquest procediment que obliga de bell nou a tots els candidats a ser novament escollits pot derivar en multitud de resultats que en cap cas garanteixen, per se, la repetició de la posició dels candidats en les llistes i la seva eventual elecció. Hi ha una revisió dels membres electes cada quatre anys i un nou marc de participació de nous candidats, fet que els fa començar a tots ells de nou, encara que els electes poden tenir un cert avantatge de presència.

La segona raó per no limitar els mandats dels membres electes és precisament la necessitat d’aixecar lideratges forts. Un lideratge fort vol dir tenir un suport ampli directe del cos d’electors. Els lideratges forts necessiten períodes llargs per demostrar que el seu lideratge pot abastar una gran majoria del cos social català, líders de país que siguin percebuts amb voluntat de poder per fer la independència. El projecte de Nova Política / Nova Primàries també concep que al país li cal més d’un lideratge. Cal que els lideratges forts puguin ser constituïts per un grup d’individus, i no per un de sol, que tinguin la força de suportar la pressió que aquest projecte polític necessitarà. Han de demostrar que són capaços de suportar les exigències de la causa. Els lideratges forts necessiten temps per ser construïts i avaluats correctament, tant per a ells com per als electors.

Amb la no limitació de mandats es busca, dels més de cinc milions i mig de ciutadans amb dret a vot al Principat, trobar-ne com a mínim seixanta-vuit que, essent membres ja electes, estiguin impregnats d’una gran voluntat de poder, de resistència davant dels atacs i, sobretot, del sentit de responsabilitat de no poder cometre errors o de no poder fer-se enrere. El reglament està plantejat per cercar líders nacionals tot creant un espai de participació i acció política el més favorable possible. La idea de líders nacionals vol dir que cadascun d’ells, i no només un, ha de sentir la pressió que tot el món Nova Política / Nova Primàries el podria obligar a ser candidat a la presidència de la Generalitat, i no només un representant de segona fila ja situat en el parlament. El tipus d’home o dona que se cerca és la de possible líder que li demanen de posar-se al davant i que no s’hi pot negar. Els candidats hauran de sentir el pes de la responsabilitat quan entrin a les institucions i saber-lo suportar. Això és precisament ser un líder i aquest tipus d’home o de dona necessita temps per ser conscient d’on és i de ser percebut pels electors que és un individu capaç políticament.

El Títol Quart regula l’aplicació del reglament a les eleccions municipals, amb la rèplica dels principis i el funcionament del mateix utilitzat per a les eleccions al parlament. Les dues grans diferències que s’hi troben són de caràcter tècnic i són en relació amb el nombre de candidats que l’elector pot escollir mitjançant el seu vot i a la quantitat de membres que constitueixen l’executiva de la candidatura.

El Títol Cinquè regula la possibilitat de constituir aliances mitjançant coalicions electorals amb partits i associacions de l’àmbit independentista que tinguin com a principi rector que el Parlament de Catalunya és l’única institució que representa democràticament el poble de Catalunya i que tinguin la independència com a objectiu prioritari. La possibilitat de constituir coalicions electorals manté els principis i els procediments de construcció de les candidatures i estableix un sistema de repartiment de drets electorals i econòmics de tots els participants de la coalició. A tal efecte, el text introdueix una taula de repartiment de les subvencions que pertoquen als partits.

Qualsevol norma que vulgui ser útil ha de ser concebuda per tal que la seva comprensió sigui tan senzilla com sigui possible per a qui va destinada, de tal manera que es faciliti el compliment dels drets, deures i obligacions continguts en aquesta. Atesa la mida i complexitat del text, s’inclou un índex de capítols que permet veure la seva estructura general, i al final del mateix text un annex amb un gràfic de com s’estructura l’equilibri de responsabilitats i de poder a l’hora de fer el desplegament d’aquest reglament per a concórrer a les eleccions al parlament de Catalunya.

Descarregueu el Reglament (PDF)